L'avaluació a PRO2 consta de vàries parts:
Així doncs, la fórmula per calcular la nota final és:
a on totes les notes són entre 0 i 10. Totes les proves són individuals.
En tot el codi entregat s'utilitzen detectors de còpia. Els casos sospitosos es comuniquen a la FIB, que prendrà la decisió disciplinària corresponent.
Per més detalls, podeu consultar l'apartat de metodologia d'avaluació a la guia docent.
| Pes | Esdeveniment | Data |
|---|---|---|
| Publicació Pràctica (Part 1) | 23 de febrer | |
| 3,3% | Qüestionari 1 | 2 de març |
| 3,3% | Qüestionari 2 | 23 de març |
| 30,0% | Examen Parcial (C1) | 9 d’abril |
| Publicació Pràctica (Part 2) | 24 d’abril | |
| 3,3% | Qüestionari 3 | 4 de maig |
| 30,0% | Examen Pràctica | 3 de Juny |
| 30,0% | Examen Final (C2) | 10 de juny |
Els problemes tant de l'examen parcial i l'examen final o les entregues es fan a través del Jutge. La nota que emet el Jutge per a un problema la considerarem com la "nota automàtica".
En general, passar els jocs de prova públics otorga un percentatge de la nota automàtica, i passar els públics i privats otorga el 100% de la nota automàtica.
No obstant, els professors revisaran el codi, i poden canviar la nota automàtica per una nota manual sota certes circumstàncies que es descriuen a continuació:
Una entrega que supera els jocs de proves (públics o tots) pot tenir un 0 si és incorrecta (malgrat els jocs de prova no ho detectin), o no obeeix a restriccions específiques de l'exercici (com per exemple si es demanava una funció recursiva i se'n fa una d'iterativa), si té un codi indesxifrable, o bé si fa trampes d'una manera o altra. També pot tenir una puntuació menor que l'automàtica per tenir mancances objectives com: repetició, complicació excessiva, utilització d'algorismes ineficients i/o de recursos.
Un professor també pot (encara que no està obligat a) modificar una nota automàtica si el codi enviat és de gran qualitat, i és una solució quasi correcta, però la raó per la qual falla era molt difícil de trobar.
Donat que l'estàndard de C++ és molt extens, calen uns criteris per delimitar l'ús del llenguatge. Sense aquests criteris, es poden escriure molts programes perfectament vàlids però molt diferents entre sí. Aquesta és la llista de normes en relació amb les característiques de C++ permeses a PRO2:
Se segueix prohibint (com a PRO1) l'ús de break y
continue, per raons pedagògiques. Però es permet, com a
PRO1, fer un return en una iteració si està dins d'una
funció. (Per tant, sovint surt a compte fer una funció per
poder-ho fer.)
Es poden fer servir les funcions auxiliars de la STL
(namespace std) com swap, min, i max. I les de
caràcters de
#include <cctype>
com: islower, isupper, isalpha, tolower, toupper, i
semblants.
Es pot fer servir sort en general.
Es pot posar auto per a inferir un tipus, i especialment
quan ajuda a fer les declaracions dels iteradors més curtes.
Es permeten els bucles amb
for (Tipus elem : contenidor) { ... }, però sense destructuring.
L'examen sobre la pràctica demanarà desenvolupar codi en diverses fases, a partir de la mateixa base amb què es començarà la pràctica. Els problemes començaran amb modificacions senzilles, semblants a les suggerides per a la pràctica. Els següents problemes seran modificacions més complexes, també anàlogues a les de la pràctica, i que requereixin una bona comprensió sobre el problema i la seva implementació.